Propostes pel dret a la ciutat

Proporcionar accés real a la ciutadania i a la societat en general a una oferta assequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat, capacitat i neutralitat

Acompanyar grups de joves que vulguin associar-se, facilitar-ne els tràmits administratius i finançar-los de manera suficient com per a que puguin desenvolupar les seves accions

Administrar les dades de caràcter personal únicament dins de l’administració i seguint estrictes criteris de seguretat, garantint els mitjans tècnics i els coneixements per gestionar-les sense dependre de tercers.

Agilitzar les convocatòries, les resolucions i els pagaments a les entitats del Tercer Sector.

cada comunitat ha de decidir i adequar al seu context les mesures per impulsar una mobilitat +sostenible. Des de l’administració pública cal facilitar el diàleg i l’intercanvi d’opinions i necessitats amb els i les ciutadanes, així com amb agents rellevants del territori.

la divulgació, informació i formació a la població és clau per afavorir la seva participació en la co-construcció d’una mobilitat +sostenible.

Assegurar la interoperativitat: utilitzar formats oberts de fitxers com a eina per garantir l’accés a la informació sense obstacles i la bona interacció amb i entre els sistemes públics. A més a més, els estàndards que s’utilitzin han de tenir implementacions obertes que es verifiqui funcionin amb una varietat de dispositius o programari, inclouent sempre una opció de programari lliure

Auditar l’activitat de distribució entesa com l’exercici necessari per aconseguir la informació de com ha estat en el passat, de com és en el present i de quines accions s’han d’emprendre en el futur perquè estigui al servei de la ciutadania.

Que s’estableixi un mecanisme de denúncia de situacions de violència institucional específic per la ciutadania i per a les entitats de defensa dels drets humans en què s’augmentin les garanties amb l’objectiu que es pugui actuar de manera adequada i amb la celeritat suficient perquè se’n pugui preservar la prova. El mecanisme per denunciar situacions de violència institucional no ha de ser el mateix canal general que ja existeix, ateses les circumstàncies especifiques que envolten aquest tipus de situacions.

Dissenyar conjuntament estratègies de sensibilització ciutadana per conscienciar sobre la discapacitat i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Contractar serveis a companyies de telecomunicacions que no discriminin el trànsit, el filtrin o l’interrompin, com en el cas del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

La signatura de convenis o subvencions plurianuals amb les associacions per a la gestió d'equipaments juvenils o el desenvolupament de projectes dóna estabilitat a la seva tasca i, de retruc, als processos d'educació en la participació que es generen en aquestes. A més, és una manera de reconèixer la tasca de l'associacionisme i realçar-la com un puntal bàsic per a la ciutat i la comunitat.

Fer de la participació d'infants, adolescents i joves una pràctica política i comunitària quotidiana no és una tasca fàcil. Per tant, és important que els Ajuntaments que entomin aquest repte, comparteixin les seves experiències i bones pràctiques amb municipis que també impulsen polítiques en aquest àmbit. Això enriquirà les diverses experiències del foment de la participació infantil i juvenil i permetrà teixir estratègies conjuntes per a enfortir i fomentar la participació infantil i juvenil de qualitat en l'àmbit nacional.

La creació d’un observatori ciutadà que vetlli per la gestió de l’aigua i el sanejament com a bé comú, tal i com s’ha descrit als punts anteriors.

Els consells d'infància, d'adolescència o de joventut són espais de coordinació i treball conjunt entre iguals. L'existència d'aquestes plataformes a escala municipal és una oportunitat per als Ajuntaments, ja que els permet tenir identificats de manera molt clara interlocutors a qui poder consultar i amb qui poder crear conjuntament les polítiques que afecten a la joventut, adolescència i infància.

En relació als consells o plataformes locals de joventut, el paper dels Ajuntaments ha de ser el d'estimular-ne la creació, facilitar-ne la tasca i reconèixer-los com a actors en la definició de polítiques públiques i la cocreació de processos participatius. És important respectar la seva autonomia i ritmes. Crear una plataforma que aglutini totes les associacions juvenils municipals i/o jovent no associat ha de ser, en tots els casos, un procés liderat pels i les joves i que parteixi de l'autoorganització juvenil.

Crear estratègies de coordinació entre els diferents gestors de serveis d’atenció a les persones (entitats socials, serveis municipals, agents privats i concertats, etc.) per millorar l’atenció personalitzada i avançar cap a un model municipal d’atenció comunitària centrada en la persona.

Crear òrgans de participació de les entitats socials amb capacitat d’acordar les propostes i actuacions en l’àmbit social.

Crear plataformes de coordinació i seguiment d’aspectes relacionats amb el voluntariat en els municipis de Catalunya, potenciar el voluntariat inclusiu i permetre que les entitats del Tercer Sector donin suport als ajuntaments en la implementació de la Llei del Voluntariat als municipis.

Per tal de poder incloure la participació ciutadana de manera transversal en totes les polítiques que es facin a l'àmbit local, el més adequat és la creació d'una regidoria política que n'assumeixi el lideratge i disposi de pressupost propi. Aquesta ha de vetllar per garantir el dret a la participació de tota la ciutadania; una participació que parteixi de les premisses bàsiques de ser vinculant i inclusiva. Perquè aquesta regidoria pugui garantir la participació infantil i juvenil, cal que es contracti personal tècnic especialitzat i capaç d'articular les diferents formes i nivells de participació i que estigui en contacte amb la comunitat educativa i l'associacionisme juvenil local.

Darrera de la decisió en principi tècnica sobre si externalitzar o no un servei públic, també hi ha en joc, a gran escala, la capacitat política de control d’aquests serveis i de l’administració pública. El traspàs de serveis de l’esfera pública a la privada està incrementant el poder econòmica i polític de constructores i bancs, que en la seva batalla quotidiana per ampliar els marges de beneficis amenacen el manteniment dels estàndars de qualitat i universalitat dels serveis públics, i ja ho estan fent –per això aquest estudi- amb els drets, vides i dignitats dels i les treballadores que presten aquests serveis públics.

Per tal de seguir enfortint el teixit associatiu juvenil, és imprescindible que des de les institucions locals s'impulsin polítiques de suport clares, enfocades a la sostenibilitat dels projectes i consensuades amb les entitats del municipi per garantir que responen a les seves necessitats. Les mesures concretes dependran de la realitat del teixit associatiu en cada barri, poble o ciutat, però alguns exemples poden ser: cedir espais municipals on poder realitzar la seva activitat de forma autogestionada, revisar i flexibilitzar les ordenances municipals de civisme per evitar que limitin l'ús de l'espai públic per part de les entitats juvenils, agilitzar els tràmits i adaptar les convocatòries de subvencions a les particularitats de les entitats juvenils, definir interlocutors polítics i tècnics clars i amb capacitat de donar resposta a les necessitats...

Limitar la recollida de dades de caràcter personal a aquells casos en què prèviament s’han establert les finalitats concretes per a les que seran utilitzades, minimitzant, així, la quantitat de dades personals que es recullen.

Establir mecanismes perquè la ciutadania decideixi l’assignació d’un mínim del 5% dels pressupostos municipals (pressupostos participatius) per les partides relacionades amb l’espai públic i/o la cura de les persones

Estandarditzar els formats de les dades publicades entre diferents ajuntaments i administracions, facilitant així l’anàlisi creuat de les dades.

Evitar la mercantilització i ús polític de les associacions juvenils i la tutela de la seva activitat.

Incloure en la publicació de dades pressupostàries informació fàcilment traçable sobre el cobrament de dietes i per assistència a reunions, desglossat per persones, càrrecs, amb el detall del cost, i el projecte al qual va associada la despesa

Facilitar la participació de la joventut en la definició de les polítiques culturals, així com de la gestió i promoció cultural. Cal apropar la cultura a les persones joves, alhora que se les fa protagonistes de la creació artística i cultural

Garantir que els districtes disposin i facilitin les infraestructures necessàries per les activitats que les associacions juvenils realitzen a l’espai públic

Simplificar i alleugerir les relacions administratives amb les entitats del Tercer Sector per disminuir els costos de gestió i facilitar la seva feina.

Afavorir la reutilització de solucions mitjançant la correcta documentació i la publicitat dels projectes.

Afavorir les xarxes comunals i obertes, incidint en la necessitat d’avaluació del impacte social i territorial dels desplegaments, tenint en compte els possibles casos d’ús.

Fomentar l’associacionisme de nois i noies com a element clau per al seu desenvolupament i exercir les llibertats i drets que se’ls reconeix com a ciutadans i ciutadanes.

Fomentar la gestió associativa dels equipaments juvenils existents i futurs de la ciutat

Fomentar la participació estudiantil en fer-la imprescindible per a les decisions dels centres educatius.

Les tècniques i dinamitzadores juvenils són qui sovint tenen un contacte més directe amb adolescents i joves. Aquestes professionals són un enllaç imprescindible perquè l'administració local conegui les inquietuds i necessitats de joves i adolescents. Per això, cal que els Ajuntaments ofereixin formació continuada en matèria de foment de l'associacionisme i la participació juvenil.

Garantir que el personal de l’administració podrà acompanyar a la ciutadania en la seva interacció digital amb l’administració a partir de programes de formació interna.

La proposta pedagògica i associativa de les entitats d’associacionisme educatiu (agrupaments escoltes i esplais) es basa en oferir un espai de creixement personal, autogestió individual i col·lectiva i adquisició d’habilitats i competències per a l’exercici dels propis drets. Aquestes entitats són espais on l'educació en valors i l'educació en la participació prenen el protagonisme. Des de l’administració local, cal oferir les ajudes necessàries per garantir que cap infant o jove es vegi privat de poder participar en un cau o un esplai. Aquesta ajuda pot passar per oferir suport en la tramitació de les beques que ofereix la Generalitat, una tasca que ara s’assumeix des de les mateixes entitats.
En paral·lel a aquesta tasca, és cabdal que els ajuntaments donin suport i publicitin la tasca d’aquestes entitats i els períodes d’inscripció.

Garantir l’accessibilitat a les dades (facilitat de trobar la informació a la web o presencialment i el format de presentació per possibilitar el tractament i l’anàlisi de les dades (en format Excel o altres equivalents de programari lliure), presentació i comprensibilitat (claredat, jerarquització de la informació més i menys rellevant per a no perdre’s amb l’excés de detall, definicions i notes explicatives) i organització (diferents nivells de profunditat).

Designar una assignació pressupostària i recursos humans específics a cada departament municipal, per garantir la transversalitat de les actuacions de joventut.

Garantir locals adequats i estables per als caus i esplais. Cal donar suport i reconeixement a la tasca educativa d’esplais i caus 

A participar se n’aprèn participant. És per això que un municipi que aposti per educar en la participació a infants, adolescents i joves ha de ser, per força, un municipi que es comprometi a obrir espais de participació enfocats a la presa de decisions. La participació juvenil només es podrà promoure, serà efectiva i serà educadora si està enfocada a influir sobre una decisió concreta o a produir algun efecte favorable en relació als objectius plantejats des de l’inici. Aquests objectius han de ser coneguts i compartits per totes les parts.

Malgrat això, cal tenir molt present que l’educació en la participació és un treball progressiu i gradual. Cal començar per mecanismes senzills de participació per anar generant cultura participativa. Començar decidint sobre temes propers facilita la possibilitat de veure resultats i això genera motivació. La complexitat dels processos es pot anar incrementant d’acord amb el desenvolupament de les diferents capacitats participatives dels infants, adolescents i joves del municipi.

Promoure mesures per fer front a l’economia submergida en l’àmbit de l’atenció a les persones.

Fer públiques les partides pressupostàries que es destinen a les reserves de mercat en els municipis

Implantar els serveis essencials en ordinadors als que els servidors públics tinguin accés com a mínim telemàtic.

Per a poder avaluar quin és l'impacte de les polítiques locals en infants, adolescents i joves cal que el municipi organitzi anualment una audiència on escoltar la valoració i propostes d'aquests col·lectius. Aquests han de ser espais inclusius i que procurin integrar totes les mirades de la infància i la joventut del municipi. Al mateix temps, s'han de generar els mecanismes necessaris per a poder fer efectives les propostes que es consensuïn entre les diferents persones i agents que participen de l'audiència. En cap cas, ha de ser un espai únicament consultiu.
Per tal que sigui exitosa, cal comptar amb la complicitat i suport de totes les regidories, membres de la comunitat educativa i associacions juvenils del municipi.

L’àmbit local és l’espai idoni on compartir experiències, coneixements i vivències sobre l’acció educativa. És imprescindible que en aquests espais hi hagi membres de la comunitat educativa com ara els equips docents i directius de centres educatius, les entitats d’associacionisme educatiu (agrupaments escoltes i esplais) i les associacions de famílies d’alumnes. Generar aquestes trobades entre els agents de la comunitat educativa local pot comportar canvis i millores per a enfortir l’educació i la comunitat. Alhora, és des d’aquí des d’on cal debatre amb profunditat sobre com millorar l’educació en i per a la participació. Cal doncs, que l’ajuntament faciliti la creació d’aquests espais i sigui capaç de vehicular els consensos en polítiques per a una millor educació en i per a la participació que involucri a tots els agents comunitaris.

Generar i repensar els mecanismes de participació d'infants, adolescents i joves comporta buscar estratègies per superar i eliminar les escletxes de participació que existeixen i la reproducció de desigualtats. Les recents publicacions de l'Enquesta Catalana de la Joventut confirmen que hi ha una correlació positiva entre el capital econòmic, social i cultural de les joves i la seva implicació en la vida comunitària i tendència a associar-se. Tenint en compte aquesta realitat, és imprescindible planificar els processos de participació des de la infància fins a l'edat adulta des d'una òptica comunitària i fent els possibles per a incloure a aquells infants, adolescents i joves sovint i forçadament infrarepresentats. En qualsevol procés de foment de la participació o associacionisme juvenil que s'engegui des de l'ajuntament, caldrà planificar mesures concretes enfocades a reduir l'escletxa, així com plans específics per promoure la cultura participativa en aquells barris on sigui més necessari.

Les polítiques de joventut d'un poble o ciutat cal que estiguin planificades, tinguin uns objectius clars i uns recursos associats per a assolir-los. Per a poder fer això, cal fer un pla local de joventut que sigui coliderat per l'administració local i les entitats o moviments juvenils locals. El jovent organitzat dels municipis, des del seu vincle amb la comunitat i l'entorn, és coneixedor de les necessitats juvenils i de les possibles línies de canvi. Per tant, cal acompanyar-los quan sigui necessari i crear projectes amb elles per poder desenvolupar el vessant propositiu. En aquest procés és important no envair els seus espais propis ni l'autogestió.

Crear consells municipals d’economia social i solidària o grups de treball on el conjunt de l’àmbit socioeconòmic cooperatiu proposi, supervisi i avaluï polítiques públiques de promoció cooperativa i generi propostes de transició econòmica i ecològica del conjunt de l’economia local. El cooperativisme ha de ser un agent social i econòmic amb presència en el diàleg institucional i en els espais de decisió econòmica i laboral on s’impulsen polítiques de formació, ocupació, desenvolupament social i local i promoció econòmica general.

Incorporar l’enfocament de drets de la infància com una prioritat de la cooperació, tant en programes de desenvolupament, acció humanitària i educació per a la ciutadania global.