Propostes pel dret a la ciutat

Actualitzar els documents municipals perquè siguin inclusius i reflecteixin la realitat social evitant utilitzar la formula pare-mare.

Disposar d’eines d’anàlisi interseccionals que permetin creuar el gènere amb altres eixos de desigualtat i que posin en pràctica la transversalització de l’anàlisis de la perspectiva de gènere en les dades relatives a l’energia. És important que es faci de forma transversal a les diferents regidories, per poder-ne creuar les dades fàcilment.

Compromotre's a què cap dels representants de la candidatura faci declaracions LGTBI-fòbiques i apartar del Grup Municipal qualsevol persona que les faci

Aprofitar la gran oportunitat que ofereixen els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus, i la Prioritat de Inversió específica per la comunitat gitana (P.I. 9.2) per invertir a través dels Programes Operatius regionals en intervencions en habitatge en contextos desfavorits (FEDER), o en programes de educació, ocupabilitat u igualtat de gènere(FSE).

Desenvolupar programes per assegurar l’emancipació de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la vida: formatiu, laboral, social i comunitari. Barcelona és una ciutat diversa, que té el repte i la voluntat de ser inclusiva. Això implica treballar per la igualtat efectiva d’oportunitats i de recursos per participar plenament en la vida econòmica, social i política i perquè totes les persones joves gaudeixin d’unes condicions de vida dignes. Cal habilitar mecanismes per garantir els drets de la ciutadania i la justícia social i combatre les desigualtats estructurals del sistema, entenent la interseccionalitat de les opressions i adaptant els discursos i projectes per a que siguin accessibles a tothom.

En relació a l'actuació institucional quan els agents són perpetradors de la  vulneració de drets i violència racista, cal valorar la possibilitat que l'Ajuntament assumeixi responsabilitat subsidiària en alguns casos. 

Atenció especial a la infància gitana en el disseny de mesures polítiques o assignació de recursos per abordar la pobresa infantil. A causa de la bretxa de desigualtat que afecta a la comunitat gitana en el seu conjunt, la infància gitana suporta uns nivells de vulnerabilitat social majors que la mitjana. 

Creació i/o impuls de plans o estratègies específics que, amb caràcter autonòmic i en coherència amb l’Estratègia Nacional d’Inclusió Social de la Població Gitana, ofereixin un marc polític que garanteixi la igualtat d’oportunitats de les persones gitanes. 

Crear un espai institucional de debat i assessorament que aglutini les entitats LGTBI+ i feministes

Crear un pla local LGTB / Adhesió al pla comarcal LGTB.

El 26 de maig de 2019 a Catalunya es celebraran les eleccions municipals.
Un cop més, la majoria de persones que no tenen nacionalitat espanyola i viuen als nostres pobles i ciutats no podrà votar.
D’altra banda, per algunes d’aquestes persones les eleccions municipals són els únics comicis on podran exercir el dret al vot.
Des de la Plataforma Vot X Tothom defensem que el dret de sufragi actiu sigui garantit a totes les persones residents (tinguin o no la nacionalitat espanyola) i per tant, acabar amb un sistema de reciprocitats i règim de prioritats. Tot i així, mentre no hi hagi un canvi de legislació cal treballar dintre del marc -restrictiu- d’actuació vigent.

Mentre duem a terme la nostra tasca política, farem el possible per difondre els arguments d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Als nostres actes, facilitarem la distribució de materials d’UCFR, perquè les persones assistents coneguin els posicionaments unitaris i en puguin fer difusió.

Difusió del Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTB Comarcal (web, butlletí municipal i espais públics com OAC, Punt Jove, Casals, Residències, Escoles, Biblioteques, Espais Esportius...).

Eliminar les dificultats d'accés al sistema públic sanitari per a les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades independentment de la seva situació administrativa. Entre altres qüestions, millorant els protocols d'informació als centres de salut sobre els seus drets sanitaris mitjançant formació i elaboració de circulars informatives, identificant i registrant de casos de discriminació, garantint els serveis de traducció als professionals sanitaris i personal i recursos específics en salut mental. També és important garantir l'accés a sol·licitants d'asil amb diversitat funcional ja que en alguns casos troben obstacles en l'accés a determinats serveis. És també fonamental facilitar l'accés de persones que estan indocumentades, ja sigui perquè encara no tenen la targeta de sol·licitant de protecció internacional o perquè els ha estat denegades de la protecció.

Ens oposarem a la cessió d’espais públics a formacions que promoguin idees masclistes, racistes, LGTBIfòbiques, xenòfobes o islamòfobes; la llibertat d’expressió no pot emparar en cap cas la difusió d’idees discriminatòries o que ataquin la diversitat 

En relació a l'actuació policial, en el marc de les seves funcions: entendre la situació de vulnerabilitat que pot viure la persona que ha estat víctima d'un abús o discriminació racista: aplicar i/o desenvolupar allò que recull l'Estatut de la víctima de delicte (Llei 4/2015 del 27 d'abril)   

Fer accessibles els esdeveniments públics relacionats amb l’energia a totes les persones, tant aquelles que necessiten cures com aquelles que tenen altres persones a càrrec (mainada, persones dependents, etc.). Per exemple: habilitant espais per la mainada o persones dependents, oferint intèrprets, persones vetlladores, etc.

Cal garantir que models i algoritmes, especialment en el context de l’aprenentatge automàtic, no introdueixin esbiaix que perjudiquin a les persones, com per exemple sexe, raça, religió o orientació sexual.

Facilitació d'espais d'acollida per a persones sol·licitants de protecció internacional, refugiades o migrants en situació de vulnerabilitat especialment en casos d'emergència humanitària en què la necessitat d'acollida de persones  excedeix la logística existent per a aquest fi.

Elaborar polítiques i implementar mesures que facilitin l'accés a l'habitatge de les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades un cop abandonen els dispositius d'acollida. Entre altres mesures ha de contemplar-se la ampliació del parc d'habitatge social, la posada en marxa d'incentius adreçats a les persones propietàries d'un habitatge o les assegurances públics d'impagament de lloguer.

Assegurar que els serveis de protecció de menors dependents de les comunitats autònomes facilitin l'accés al procediment d'asil de les nenes i nens no acompanyats. Comprovar la derivació a entitats especialitzades en matèria d'asil i la formació continuada de tots els agents involucrats en el sistema de protecció de menors, garantint així l'interès superior del menor.

Facilitar l’empadronament de totes les persones nouvingudes perquè puguin tenir accés a l’assistència sanitària.

Fomentar la interculturalitat de la ciutat i comba-tre el discurs d’odi

En relació a l'actuació institucional quan els agents són perpetradors de la  vulneració de drets i violència racista, la formació a policia en drets humans i la no discriminació ha de ser obligatòria i regular.

Formació LGTB al personal municipal (genèrica sobre la llei 11/2014 i específica per personal d’atenció com OAC, policies municipals, agents cívics, jutge de pau...).

Eliminar barreres administratives que retarden l'escolarització i garantir l'accés a les places d'ensenyament públic. També és important fomentar la participació de les autoritats autonòmiques i locals en els plans d'accés a l'educació de persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades.

Cal que els formats de representació d'informació compleixin els estàndards i recomanacions quant a la representació d'informació per a persones amb capacitats diverses.

Garantir la igualtat de les persones migrades en situació irregular

Impulsar polítiques de convivència i lluita contra la discriminació a nivell autonòmic i municipal, des d'un enfocament comunitari i de màxima proximitat amb la ciutadania, que incloguin una estratègia de lluita contra discursos xenòfobs i racistes, notícies falses i mentides en mitjans i plataformes online .

Impulsar serveis d'informació específics per a persones migrants i refugiades nouvingudes als municipis i comunitats autònomes i posar en marxa programes formatius dirigits a professionals d'atenció al públic en oficines autonòmiques i locals, especialment pel que fa a l'empadronament, targeta de sol·licitant de protecció internacional i drets de les persones sol·licitants d'asil i refugiades associats a l'ús de serveis municipals i autonòmics(Centres escolars, sanitaris, de serveis socials i altres).

Incloure models de diversitat LGTB en campanyes publicitàries (fires, festes, activitats en espais públics...). 

En relació a l'actuació policial, en el marc de les seves funcions:
• Incorporar els indicadors de polarització per identificar aquelles situacions que poden ser delictes o discriminacions per odi. La concurrència d’un o diversos factors pot ser indicatiu sobre la potencial existència de motivació racista del delicte. Entre els factors que l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) estima important recopilar amb vista a acreditar la motivació:
◦ La percepció de la víctima. Seguint les recomanacions de l’ECRI, la sola percepció o sentiment per part de la víctima que el motiu del delicte pugui ser racista ha d’obligar a les autoritats a fer una investigació per confirmar o descartar aquesta motivació.
◦ La pertinença de la víctima a un col·lectiu o grup minoritari per motius ètnics, racials, religiosos, d’orientació o identitat sexual, discapacitat, etc..
◦ La gratuïtat aparent dels fets, si són violents i la víctima pertany a un col·lectiu minoritari.
◦ Discriminació per associació. Es tracta de víctimes que sense pertànyer al col·lectiu minoritari són escollides perquè hi mantenen relació.
◦ Tatuatges o roba, propaganda, banderes, etc. que porti l’autor dels fets.
◦ Relació del sospitós amb grups extrema dreta/ultres etc.

Mesures per a lluitar contra la discriminació per origen ètnic o racial, Donant suport a serveis d’assistència a víctimes de la discriminació; desenvolupant accions de sensibilització per a combatre la imatge social negativa de la comunitat gitana; impulsant un paper proactiu de les fiscalies de delictes d’odi i discriminació; i facilitant la formació d’agents claus per garantir una aplicació efectiva de la legislació en matèria de discriminació.

Millorar la detecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans mitjançant una major implicació de tots els agents i autoritats públiques a nivell municipal i autonòmic. Cal abordar qualsevol acció en matèria de tràfic de persones partint d'un enfocament de drets humans, centrat en la víctima i que respecti les especificitats de gènere.

No fomentarem ni permetrem cap discurs discriminatori ni vexatori vers  qualsevol expressió de gènere o que ataqui la diversitat i la llibertat afectiva i sexual, ja que pensem que la LGTBIfòbia és un pas enrere en la consecució dels drets socials de les persones.

No farem el joc a un sistema patriarcal que legitima la dominació dels homes  sobre les dones o  per una pretesa superioritat, denunciarem pràctiques discriminatòries i no tolerarem propostes polítiques que pretenguin la derogació de drets, el retrocés en les polítiques d’equitat o les garanties de protecció vers les dones que pateixin violència masclista

No farem servir discursos xenòfobs,  racistes o islamòfobs,  ni ens quedarem en silenci si altres ho fan. L’experiència d’altres països europeus mostra clarament que quan els partits establerts no combaten les idees xenòfobes —o encara pitjor, quan les fomenten— a la llarga no resten suport al feixisme sinó que el normalitzen i l’enforteixen.

No negociar ni arribar a cap compromís amb partits LGTBI-fòbics

Ens comprometem a no pactar ni possibilitar cap pacte (si és necessari abstenint-nos) amb formacions que facin ús de la xenofòbia, la discriminació de qualsevol tipus o el racisme institucional  - sota cap circumstància-  atès que la defensa dels valors democràtics sempre ha de prevaler sobre els interessos de partit, sigui quina sigui la conjuntura del moment.

Oferir formació tecnològica (inicial i avançada) a col·lectius amb risc d’exclusió social per motius socioeconòmics, en temàtiques d’innovació tecnològica, en coordinació amb els serveis socials municipals.

Penjar les banderes LGTB (Arc de Sant Martí i/o transsexual) en les dates de commemoració.

Plans d’acció per a l’eradicació del barraquisme i l’infrahabitatge en el marc dels Plans de l'Habitatge, dotats dels recursos necessaris, i aplicant metodologies encaminades a solucions estables i definitives, que combinen las mesures de reallotjament amb altres d’acompanyament i suport social a les famílies durant tot el procés.

Posada en marxa de mesures per revertir la segregació escolar que afecta específicament l’alumnat gitano, abordant l’alta concentració en determinats centres educatius o classes amb intervencions dirigides a promoure l’èxit escolar i garantir la cohesió socioeducativa.

Programes de formació i acompanyament cap a l’ocupabilitat,adaptats als grups més desfavorits i allunyats del mercat laboral, com la població gitana, amb mesures  específiques per a joves que ni estudien ni treballen.

Que realitzi una instrucció que prohibeixi els controls policials basats en perfil ètnic i que introdueixi mesures per evitar la selectivitat policial en les actuacions policials. Que es realitzin estudis periòdicament sobre l’existència de racisme en els cossos policials que permetin prendre mesures per analitzar i controlar aquest fenomen amb l’objectiu final d’eradicar-lo.

Projectes per a la inserció laboral de transsexuals (és un col·lectiu amb especial risc d’exclusió social).

Promoure campanyes de sensibilització LGTB (també conjuntament amb el SAI LGTB comarcal i les entitats LGTB).

Promoure la participació dels infants migrants no acompanyats en activitats recreatives, educatives, esportives i culturals  en pro dels seus drets i la seva inclusió social, i adoptar estratègies de pedagogia pública i de lluita contra els discursos d’odi, la discriminació i la xenofòbia.

Reconeixement institucional de la comunitat gitana, celebrant el 8 de abril com a  Dia Internacional del Poble Gitano, i posant en valor la seva historia i la seva  cultura introduint-la  en el currículum escolar.