Propostes pel dret a la ciutat

Protocol d'accés a la Mesa d'emergències. Revisió del protocol amb les entitats socials per permetre-hi l'accés de moltes de les famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen d'haver viscut en locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom. S'ha de tenir en compte a les persones i les seves situacions familiars i analitzar cas per cas.

Existeix un risc real que el concurs per a l’adjudicació d’un servei quedi desert per una exigència de condicions socials fora del comú que allunyin l’interès de cap empresa en prestar el servei. És recomanable conèixer bé el mercat i els marges d’exigència possibles. O bé concertar la demanda amb la força de més ajuntaments o contractes, per tal de modificar el comportament de les empreses del sector.

Incrementar els controls i les sancions, si s’escau, en relació a l’ocupació o el mal ús de les places d’aparcament reservades per a les persones amb mobilitat reduïda i sobre l’ús fraudulent de la tar- geta d’aparcament.

En relació a l'actuació institucional quan els agents són perpetradors de la  vulneració de drets i violència racista, en els casos on es dóna una denúncia per part d'un policia cal un seguiment escrupolós per evitar interpretacions suspicaces i manipulacions que donen marge a la impunitat.

Cal garantir: a) Protecció de la la víctima i b) Una investigació interna diligent en tots els casos notificats sobre possible abusos o agressions

Seguir avançant en els Plans d’Accessibilitat Municipals amb un compromís de despeses i calendari d’execució, que inclogui la realització d’una auditoria integral d’accessibilitat abans d’iniciar el pro- cés, durant l’execució i al finalitzar totes les accions de millora de l’accessibilitat dels municipis.

Posada en marxa de serveis municipals (o comarcals, en el cas de municipis de mida reduïda) d’assessorament en temes energètics i de subministraments.

Funcions: atenció urgent als talls de subministrament per raó d’impagament, assessorament genèric sobre tarifes, descomptes, potència contractada i altres elements d’optimització i estalvi, tramitació de canvis contractuals i descomptes associats amb les companyies, realització de formacions i tallers al voltant dels drets energètics i l’eficiència a les llars.

L’accés fàcil que tenen les empreses, sovint filials de constructores o d’entitats bancàries, al finançament és un element central en decantar els governs locals cap a l’externalització dels serveis públics, incrementat en aquesta crisi financera per les dificultats de l’administració per fer front al deute. Per tal de corregir aquesta situació, cal dotar l’esfera pública d’una banca pròpia.

Per tal de possibilitar el bon viure de les persones, cal donar suport a la Carta per a una sobirania alimentària des dels nostres municipis, per tal d’impulsar la transició d’un model d’agricultura capitalista i alimentació globalitzada cap a la sobirania alimentària, des de la revalorització dels criteris socials, ambientals i de proximitat. Així mateix, cal assumir la proposta energètica municipalista de la Xarxa per la Sobirania Energètica, amb l’objectiu que la població del municipi tingui garantits els drets a l’energia, s’abandonin  les  energies  fòssils  en  favor de  les  energies  renovables,  es  promogui  la  producció  i  el consum   públic,   cooperatiu   i   comunitari   d’energia   renovable   i   s’aconsegueixin   municipis energèticament sostenibles. Finalment, per a fer front a un dels principals problemes de la societat – l’accés  a  un  habitatge  digne  i  assequible  –  cal que  els  municipis  recuperin  el màxim  de  sòl públic possible i el destinin a habitatge de protecció oficial (HPO), tant de propietat municipal i en règim de lloguer,  com  fomentant  la  cessió  d’ús  per  cooperatives  que  potenciin  models  col·lectius  d’accés  i tinença d’habitatge.

L’estabilitat de la vida laboral és un dels elements fonamentals per a garantir els drets socials dels i les treballadores del servei. Cada cop és més comú, però no per això cal deixar de subratllar, que és bàsic fer constar en les condicions de qualsevol contracte de serveis públics la subrogació dels treballadors del servei.

Subscriure com a país, la resolució sobre Drets dels camperols i camperoles de les Nacions Unides (ONU), que protegeix els drets a la terra, les llavors, els mercats locals i el respecte a la biodiversitat de les comunitats camperoles

Eliminació del consorci públic-privat “Turisme de Barcelona” i substitució per una agència pública de turisme destinada a contenir i controlar el sector.

Impulsar la superació del model familiar d’atenció a la dependència perquè les persones cuidadores surtin de la precarietat i l’economia submergida.

Suport, reconeixement i finançament de l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària que inclogui beques per tal que cap infant o jove en quedi exclòs

Una nova matriu socioeconòmica local no és la suma acumulativa d’iniciatives en un territori concret,  sinó el resultat d’un projecte estratègic d’integració econòmica del conjunt de l’ESS local. Cal impulsar, doncs, el Mercat Social Local i Ecològic, i fomentar la densitat dels intercanvis i la intercooperació entre projectes. Com? Donant suport a Fires locals o comarcals d’ESS i a mercats locals agroecològics, incentivant la creació de pols cooperatius territorials i l’articulació de cadenes productives solidàries (producció, distribució consum…), reconeixent i recolzant a les xarxes locals d’economia solidària. En aquesta   integració,   s’hi   podran   enxarxar  iniciatives   formalitzades   juridicament   (cooperatives, associacions, mutualitats de previsió social, societats laborals, fundacions), però també altres formes de cooperació  social  sense  formalització,  en  àmbits  com  l’agroecologia,  els  horts  comunitaris,  el microfinançament, els fons de crèdit col·lectiu, els mercats i xarxes d’intercanvi de béns i serveis, els bancs del temps, les monedes socials, els equipaments de gestió comunitària i autogestionats, els béns comunals naturals, culturals i digitals, els nodes de suport mutu i cura, l’economia popular i migrant, i les experiències d’habitatge, comunicació o transport mancomunat, que comparteixin una vocació democràtica, transformadora, ètica i solidària. Per altra banda, en l’àmbit municipal es podrà impulsar o donar suport a campanyes que promoguin el consum responsable, ètic i transformador, per tal d’augmentar el coneixement de les alternatives de consum impulsades des de l’ESS en el teixit social  local (associacions veïnals, comerços locals, escoles) i el públic general

L’Ajuntament impulsarà i incrementarà el suport als diferents agents educatius de la  comunitat, com poden ser les AMPA, les entitats que desenvolupen activitats amb vessant educativa, i entitats esportives i culturals, entre d’altres. Aquest suport es pot traduir en recursos econòmics per millorar el seu  impacte, així com acompanyament  i orientació amb una oficina específica per a que puguin desenvolupar les seves tasques  amb més i millor reconeixement i resultats.

Promoure,  des  de  l’Ajuntament,  el  desplegament de programes de reforç escolar, ja sigui dins dels mateixos centres educatius com en d’altres espais. Els  programes  de  reforç  escolar  han  de  ser- vir especialment per poder acompanyar i donar suport a aquell alumnat que té més dificultats i aquell que no disposa dels suficients elements de context per a poder seguir  el  dia  a  dia  escolar, els deures que se li demanen o bé necessita un acompanyament en vessants més emocionals, motivacionals o d’autoestima i autoconeixement. Aquest programa s’acompanyarà de mecanismes per a garantir la màxima accessibilitat d’alumnat, especialment en el cas dels més desfavorits.

Suprimir la bonificació del 50% de la quota als immobles de nova construcció per ineficient, atès que ja estan obligats per llei a aplicar sistemes d’aprofitament de l’energia. Aplicar, per tant, aquesta bonificació als immobles vells

Tancament de línies o grups
Tancar una línia o un grup d’una escola normalment resulta impopular. Ara bé, en alguns casos específics aquesta decisió pot tenir importants resultats positius per reduir la segregació escolar i millorar el conjunt del sistema. És a dir, malgrat que
generalment sol ser una decisió poc atractiva, en alguns casos específics, i sempre que el tancament es gestioni bé, és una decisió que pot ser positiva tant per a l’escola el barri
i el conjunt del municipi.

Un exemple clar de l’ocasió en què pot
ser positiu un tancament és en el cas d’algun centre on hi ha un volum d’oferta de
places netament superior a la demanda.
Si es manté la situació, el centre molt probablement acabarà incrementant el seu nivell de segregació.
Es tracta d’un tipus de mesura que pot resultar molt positiva sempre que també es tinguin
en compte aspectes com la proximitat, el paper de l’escola des del punt de vista de la cohesió social comunitària i les possibles
conseqüències del tancament d’escoles o grups (possible escolarització separada de germans en els casos de tancaments progressius, per exemple) com a possibles efectes no desitjats produïts pel tancament.

Implementar la tarifació social en el màxim de serveis educatius possibles del municipi, amb l’objectiu d’establir preus d’acord amb la capacitat adquisitiva de la població. En són un exemple les Escoles Bressol, els serveis 0-3, les escoles municipals de música i arts, així com altres serveis que l’Ajuntament i les entitats puguin proveir.

Bústia única d’entrada per a les denúncies d’assetjament, les consultes i la tramesa de dades.

La Taula d’Habitatge és una estructura creada originalment al districte de  Nou  Barris i a finals de 2017 al districte de l’Eixample, dirigida a coordinar tota  la  problemàtica de l’habitatge amb la participació de consellers,  serveis tècnics, Oficina d’Habitatge, Guàrdia Urbana i Serveis Socials. (...) Cal plantejar-se la conveniència de l’obertura de la Taula a altres col·lectius com el Sindicat de Llogaters, PAH, Observatori DESC, ABTS, l’APE, etc. I possiblement també a afectats sense limitacions. 

(..) saber quina és la situació de la crisi de l’habitatge en cada moment a través del processament de totes les dades que fan referència a l’habitatge i poder-les fer  públiques, com podria ser el nombre de famílies del districte i de cada barri inscrites al Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, al Registre de lloguer assequible, nombre de sol·licitants d’ajudes al lloguer concedides i rebutjades... etc. En definitiva, cal poder fer en tot moment un seguiment periòdic de l’evolució de la crisi de l’habitatge. Una altra de les mesures que tampoc està en vies de ser complimentada, malgrat es- tar prevista a la LDH 2007, és el cens de pisos buits i les accions que pot fer l’administració local per incorporar aquets pisos al parc de lloguer assequible

Avançar cap a un temps del migdia universal i de ple dret per al conjunt de l’alumnat. S’aportaran recursos per garantir l’equitat i es desplegaran els instruments necessaris amb l’objectiu de garantir uns estàndards de qualitat educativa en tots els centres educatius. L’espai de migdia de menjador s’ha de configurar com un espai plural i divers, no segregat, de ple dret, amb dimensió educativa i integrat en el Projecte  Educatiu  (PEC)  del centre i territori

Tenir almenys una persona obertament LGTBI+ en les 10 primeres posicions de la llista electoral

Tenir elaborat i executat el Pla Municipal d’Accessibilitat, garantint l’accessibilitat universal als serveis, espais i edificis de les ciutats així com el foment de la participació de les persones amb discapacitat a la vida política i representativa del municipi.

Tenir en compte el paper de les entitats socials en els protocols de comunicació entre l’organisme jurídic competent i els municipis.

Tenir en compte la perspectiva transfemnista i interseccional en totes les polítiques

Modificar el sistema de càlcul del pagament de l’IVTNU (Plusvàlua), per tenir en compte les situacions dels immobles que han perdut valor

Trabajar de manera integrada el crecimiento urbano, asegurando la complementariedad y solidaridad territorial, previendo la despoblación de zonas por la concentración en sólo ciertas ciudades o municipios.

L’impost sobre estades en establiments turístics és un impost autonòmic creat per la Generalitat de Catalunya. Aquest tribut grava la singular capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest amb l'estada en els establiments subjectes a l'impost. L’impost també pretén internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d’alta concentració turística. Els ingressos provinents d'aquest impost resten afectats a la dotació del Fons per al foment del turisme per a atendre les finalitats que s'hi determinen.

L’impost sobre els habitatges buits és un impost autonòmic creat per la Generalitat de Catalunya. Grava l’incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de manera permanent. És aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya..Els ajuntaments disposen a dia d'avui de la capacitat per establir un recàrrec en l'IBI dels pisos buits. Aquest recàrrec però no es pot aplicar qua la Generalitat apliqui l'impost autonòmic de manera que ha de compensar els ajuntaments per aquest fet.

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, l’objecte del qual és gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest impost encara no ha entrat en vigor i es preveu que ho faci cap el 2020.

Transferir part de la recaptació d’aquest impost (per la part de les emissions contaminants negatives pels ciutadans) als ajuntaments en funció de la residència del seu titular

Un canvi socioeconòmic com el que aspirem no pot deixar de banda la sostenibilitat de la vida i el benestar de les persones. S'ha de basar en els supòsits de les economies feministes, és a dir, que la reproducció és economia i que valoritzar l'àmbit reproductiu, posant la vida i les cures al centre de l'economia, és essencial per construir alternatives al capitalisme. Per a fer-ho és imprescindible reconèixer, visibilitzar i dignificar el treball de cures tant remunerat com no remunerat i universalitzar l'accés a la cura. L'administració local també ha de centrar esforços per sensibilitzar i educar en economies  feministes,  des  de  l’escola  i  al  llarg  de  la  vida,  així  com  facilitar  eines  per  garantir  la corresponsabilitat, donar suport a empreses i col·lectius de l'economia social i solidària formades per dones, i crear espais i formacions específiques per a elles. Des de l'economia solidària  entenem  l'economia feminista com un espai de transformació de tota l'estructura econòmica capitalista i per tant d'emancipació, no només de les dones sinó de tota la societat

Transparència dels pressupostos consolidats del municipi

Transparència en adjudicacions i licitacions municipals, siguin aquestes de l’ajuntament o de qualsevol de les empreses municipals, empreses participades, consorcis, ens públic etc. l’activitat principal del qual sigui la prestació de serveis a la ciutadania i al municipi

Treball en xarxa i innovació en l’organització institucional i territorial.
Una tercera estratègia per millorar l’efectivitat de la política contra la segregació escolar passa per la capacitat de coordinar esforços i per desplegar
un treball en xarxa entre els diferents àmbits de la política local. Una coordinació que s’ha de produir tant internament
dins l’Ajuntament com externament amb els agents clau de l’àmbit (centres
educatius, serveis territorials, Departament d’Ensenyament, AMPAs i AFAs,
i altres organitzacions no lucratives de la comunitat).

Treballar per la cultura de pau i l’educació pel desenvolupament. Cal promoure la cultura de pau a la ciutat i l’educació pel desenvolupament com a eina de sensibilització i donar suport als projectes de coope- ració impulsats per l’associacionisme juvenil

Desenvolupar una estratègia municipal per a la progressiva universalització dels serveis que es consideren més importants des del punt de vista de l’estratègia d’Educació 360 municipal. En aquest sentit s’estudiarà, entre d’altres, avançar cap a la universalització en l’espai migdia, les activitats extraescolars, com la música, els esports, les llengües, les arts plàstiques, escèniques i audiovisuals, les activitats d’educació en el lleure els caps de setmana i les dels períodes de vacances. L’estratègia d’universalització ha de garantir la qualitat, en tots els àmbits i territoris, així com recursos i mecanismes pressupostaris necessaris per a garantir una completa accessibilitat.

Establir polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure, havent establert una llista d’aplicacions homologades per a cada ús i funcionalitat requerides pel sector públic, i habilitar estratègies de reutilització, col·laboració i compartició d’esforços amb altres entitats públiques del món

Utilitzar només formats i protocols oberts, amb especificacions públiques i que disposin de bones implementacions lliures.

Cal (...) una interpretació molt diferent de la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007 i una major implicació de les administracions. En primer lloc, el desplegament dels articles de la LDH 2007 que permeten a les administracions locals personar-se en les causes administratives com a part implicada. En segon lloc, la imposició de sancions molt importants a les actuacions qualificables de “mobbing immobiliari”. I finalment, la LDH 2007 preveu supòsits d’actuació especial, delimitació d’àrees de tanteig i retracte i, fins i tot en casos d’emergència, delimitació d’àrees de demanda tensionada amb la possibilitat de recórrer a l’expropiació de l’ús, o l’establiment d‘Àrees de Rehabilitació específiques.(...)

El món dels contractes de serveis està fortament regulat i judicialitzat. És un volum de negoci creixent que està en disputa i, per tant, cada nova clàusula, cada nova demanda de les administracions en els contractes, cada nova millora social introduïda en els plecs, és sotmesa a batalles judicials amb grans equips d’advocats al servei del sector privat. Cal que les administracions públiques es dotin elles mateixes i entre elles d’equips jurídics amb capacitat d’innovar i introduir noves mesures socials per tal de guanyar batalles que permetin a d’altres administracions públiques aplicar els innovacions en matèria de clàusules socials.

Reconèixer el valor afegit de la gestió ciutadana i associativa en l’apoderament juvenil, la vinculació de les joves al seu entorn i en l’enfortiment de les xarxes comunitàries

1. Reconvertir i replantejar el regadiu tenint en compte el territori i el context hidrològic.
2. Garantir la participació de la pagesia en la gestió comunitària de l’aigua
3. Revaloritzar l’agricultura de secà.

Vetllar perquè totes les empreses que estan obligades, acreditin el compliment de la quota legal de reserva del 2% de persones amb discapacitat, en tot tipus de contractes mercantils (serveis, materials, obres, etc.) relacionats amb les Administracions Públiques durant tota la vigència d’aquests.

Vetllar per què les activitats (lúdiques, culturals, esportives...) siguin respectuoses amb el col·lectiu LGTB.

Vetllar perquè no hi hagi LGTBfòbia als espais de lleure i esport municipals.

Vetllar perquè s’inclogui la diversitat LGTB als esplais, casals, biblioteques (hora del conte, club de lectura, adquisició nous llibres i fons LGTB).

Vetllar perquè tots els centres educatius siguin accessibles, tant en l’accés i l’interior com a les seves instal·lacions. Establir un pla d’accessibilitat dels centres educatius del municipi.

La formació tècnica dels treballadors responsables de la direcció, gestió i/o fiscalització d’uns servei públic és clau. En cas d’externalització, cal tenir professionals formats per al seguiment del contracte, coneixedors dels aspectes tècnics i normatius de l’execució del mateix.