Propostes pel dret a la ciutat

Dedicar un mínim d’un 20% dels ingressos extres obtinguts com a conseqüència d’inspeccions fiscals a millorar el propi sistema d'inspeccions (més personal, millor material...) i la capacitació legal per fer-les efectives (serveis jurídics)

Tot i que habitualment es considera que el frau en la fiscalitat municipal és proporcionalment molt inferior a altres tipus d’elusió o frau, no per això s’ha de menysprear l’efecte que pot tenir la lluitar-hi en contra. No són pocs els ajuntaments que han impulsat programes contra el frau i n’han fet aflorar més del previst: 83,2 milions d’euros de frau aflorat en impostos municipals a Sevilla des del 201124, 40 milions d’euros de frau per l’Ajuntament de Palma al llarg de la legislatura actual25, 14 milions d’euros a Vitoria-Gasteiz des del 200226, 11 milions d’euros a Santiago de Compostela des del 201127.

Proporcionar accés real a la ciutadania i a la societat en general a una oferta assequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat, capacitat i neutralitat

Garantir les condicions per a l’accés universal a l’educació 0-3 anys de manera que cap infant, sigui quina sigui la seva situació, en quedi exclòs. Augmentar la inversió i ampliar l’oferta pública de places tenint en compte com a criteri les necessitats educatives i garantir l’equitat a través de la tarifació social, sense perjudici d’invertir en altres serveis  de suport a la criança i d’educació primerenca

Reforçar, diversificar i avançar cap a l’accés universal dels serveis educatius per als infants de 0 a 3 anys i les seves famílies, sobretot en els barris amb més necessitat social, per promoure la igualtat d’oportunitats en la infància, fomentar la concilia- ció familiar i lluitar contra la pobresa.

Disposar de projectes educatius municipals de noves oportunitats i d’acompanyament sociolaboral  i promoure incentius econòmics per a joves en situació d’atur que s’acullin a la formació ocupacional municipal per millorar la seva qualificació.

Acompanyar grups de joves que vulguin associar-se, facilitar-ne els tràmits administratius i finançar-los de manera suficient com per a que puguin desenvolupar les seves accions

Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament i evitar l'ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.
 

Organització,  de  manera  anual, d’un acte en que es visualitzi com el propi municipi lliura de manera simbòlica els títols d’ESO a tot l’alumnat i com en reconeix el valor i esforç. La finalitat d’aquest acte és convertir aquesta data en un dia assenyalat i de reconeixement social, on tota la comunitat, famílies, agents educatius i  representants municipals, atorguen i reconeixen la fita que significa el títol de la ESO associat a la condició de ciutadania.

(...) Entenem que les resolucions que fixen els  desnonaments  oberts  vulneren el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, així com el dret a la inviolabilitat del domicili. Demanem a l’Administració una acció jurídica dirigida a acabar amb aquests procediments irregulars.

Actuacions dirigides a garantir la igualtat d’oportunitats de les dones gitanes, especialment d’aquelles en situació de major vulnerabilitat, promovent mesures per al  desenvolupament social, personal i laboral, que serveixin per compensar les desavantatges i barreres que pateixen en la seva doble condició de dones i  gitanes.

Actualitzar els documents municipals perquè siguin inclusius i reflecteixin la realitat social evitant utilitzar la formula pare-mare.

Adaptar aules d'enllaç a nivell lingüístic per respondre adequadament a l'arribada de alumnes d'origen divers durant el curs escolar i incloure en currículum escolar i formació de professorat, continguts relacionats amb migracions i asil com a element clau en diferents àrees de coneixement.

1. Denunciar l’arbitrarietat de les inspeccions de sanitat; i establir criteris de control i seguiment proporcionals i fundats.
2. Crear taules de treball per tal de construir eines, reglaments i guies adequades a les diferents escales del sector entre les administracions públiques i les entitats dedicades a la transformació alimentària.
3. Discernir, a nivell normatiu, les necessitats i reglaments de les iniciatives d’autoconsum, la petita i mitjana producció de la gran indústria agroalimentària.

 

Adaptar tota la normativa municipal als preceptes que preveu la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, com preveu la declaració de Madrid (A/62/654).

En l’àmbit residencial, aplicar factors correctors en funció de les persones que viuen en cada habitatge, el valor cadastral, o bé si es tracta d’un bloc d’habitatges (recollida més senzilla) o d’urbanitzacions. Possibilitat d’estudiar tarifes per zones del municipi

Adaptar totes les informacions dels ajuntaments perquè siguin accessibles per al conjunt de la ciutadania, elaborant materials en braille, subtítols, audiodescripció i intèrprets de llengua, si s’escau, sempre sota criteris de lectura fàcil i llenguatge entenedor. Alhora, adaptar els mecanismes dels ajuntaments per garantir l’accessibilitat de les persones amb discapacitat a la vida política i representativa dels municipis.

Administrar les dades de caràcter personal únicament dins de l’administració i seguint estrictes criteris de seguretat, garantint els mitjans tècnics i els coneixements per gestionar-les sense dependre de tercers.

Adscripcions entre centres de primària i secundària
Els centres de primària s’adscriuen
als centres de secundària, de tal manera que la transició dels alumnes d’una etapa a l’altra es fa d’una manera més previsible, més programada i més còmoda. Aquestes adscripcions, però, en funció de la manera com es dissenyin i es planifiquin, poden tenir un impacte positiu o negatiu en la segregació escolar.

Si els centres de primària amb més dificultats s’adscriuen a instituts també amb dificultats i fins i tot estigmatitzats, es poden consolidar itineraris de desavantatge i d’exclusió educativa i encara allunyar més la demanda
de determinats centres de primària. En canvi, la creació d’adscripcions que compensin situacions de desavantatge educatiu poden tenir un efecte compensatori positiu
Aquestes mesures poden ajudar a convertir centres d’educació infantil i primària en atractius per a una demanda educativa que tendeix a polaritzar-se socialment en el pas de primària a secundària

Afavorir la reutilització de solucions mitjançant la correcta documentació i la publicitat dels projectes.

Un dels àmbits educatius on es produeixen més desigualtats i segregació és en l’àmbit no escolar. Principalment en les anomenades activitats extraescolars. Per tant, reduir la segregació escolar al municipi passa també per igualar oportunitats educatives més enllà de l’horari escolar.

És especialment rellevant impulsar l’oferta d’activitats atractives en aquells centres amb menor demanda, tant com reforçar
pedagògicament el centre. D’aquesta manera donarem més oportunitats a l’alumnat que assisteix al centre i a més a més farem que aquella escola o institut sigui més atractiu per a les famílies.

Afavorir les xarxes comunals i obertes, incidint en la necessitat d’avaluació del impacte social i territorial dels desplegaments, tenint en compte els possibles casos d’ús.

Entre altres mesures de bonificacions fiscals amb criteris de progressivitat, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú concedeix ajuts de caire social sobre l'IVTM: ajuts del 50% del pagament de l'impost per a a turats de llarga durada (de més d'un any de durada)  amb ingressos familiars inferiors a dues vegades l'IPREM, així com a juts de fins el 50% pel pagament de l'IVTM a petites empreses de fins a tres treballadors, que al llarg dels tres trimetres naturals anteriors a la meritció de l'impost hagin presentat pèrdues. També aplica una bonficació del 25% de l'esmentat impost als titulars de vehicles elèctrics o amb sistema bimodal i  els vehicles que utilitzin combustibles alternatius

Blocs. Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l'Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

Agilitzar les convocatòries, les resolucions i els pagaments a les entitats del Tercer Sector.

Incloure en els Programes Municipals d’Acció Social contra la Pobresa les ajudes per accés universal dels serveis educatius per als infants de 0 a 3 anys (roba, llibres de text, activitats educatives de reforç, etc.) que no queden cobertes pel mateix sistema educatiu.

Incloure en els Programes Municipals d’Acció Social contra la Pobresa les ajudes per accés universal dels serveis educatius per als infants de 0 a 3 anys (roba, llibres de text, activitats educatives de reforç, etc.) que no queden cobertes pel mateix sistema educatiu.

L’Ajuntament, conjuntament amb els serveis territorials del Departament d’Ensenyament, té la capacitat de planificar l’oferta de places dels centres educatius. Si aquesta planificació només respon a la tendència de la demanda de les famílies, el resultat serà una xarxa
molt segregada.

Un dels efectes més negatius es produeix quan es planifica una oferta de places excessiva en un centre determinat. Aquesta pràctica no només és negativa en si mateixa, sinó que sol deixar sense efectes altres mesures dirigides a reduir la segregació.
Per aquesta raó és imprescindible que
es desenvolupi una planificació anual de l’oferta de places des de la perspectiva de la segregació i que sempre eviti l’excés d’oferta en determinats centres educatius.

Facilitar l’accés a l’ajut per a la rehabilitació de l’habitatge a famílies en situació de vulnerabilitat  i fer-lo compatible amb altres prestacions com, per exemple, la Renda Garantida de Ciutadania.

Promoure programes de generació d’ocupació en la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica d’edificis d’ús residencial i d’habitatges.

Ampliar el parc municipal d’habitatges de lloguer assequible. Aplicar el Pla Sectorial Territorial, reco- llit a la Llei d’Habitatge de 2008, que permeti que, com a mínim, un 15% del parc d’habitatge públic si- gui social en els pròxims deu anys, abans de finalit- zar el termini de 2028.

Impulsar canvis legislatius per ampliar les competències municipals en matèria de serveis socials i els recursos que s’hi destinin a tal efecte.

Ampliar les places dels centres d’atenció diürna dirigides a infants i joves amb discapacitat i/o problemes de salut mental per donar continuïtat a l’etapa escolar i assegurar la transició a la vida adulta.

Disposar d’eines d’anàlisi interseccionals que permetin creuar el gènere amb altres eixos de desigualtat i que posin en pràctica la transversalització de l’anàlisis de la perspectiva de gènere en les dades relatives a l’energia. És important que es faci de forma transversal a les diferents regidories, per poder-ne creuar les dades fàcilment.

Compromotre's a què cap dels representants de la candidatura faci declaracions LGTBI-fòbiques i apartar del Grup Municipal qualsevol persona que les faci

Constitucionalitzar la propietat pública de l’aigua, així com la gestió directa de la seva distribució en alta i baixa. Prohibir fer negoci amb l’aigua i declarar-ne el seu accés Dret Humà d’especial protecció. En la línia del que Eslovènia va fer el novembre de 2016, quan la seva Assemblea Nacional va incloure el Dret humà a l’aigua dins de la Constitució i va establir per via constitucional la propietat pública de l’aigua i de la seva gestió i distribució.

condicionat al termini d’amortització de la inversió. La bonificació hauria de ser proporcional a la quantitat invertida (p.e.: Si la inversió per la preservació del medi ambient representa un 10% de la xifra de negoci anual, aplicar una bonificació del 10%)

D’aquesta manera, un immoble amb una valoració cadastral de 200.000 euros pagaria proporcionalment més que un immoble de les mateixes característiques però valorat en 50.000 euros

Aplicar el Pla de Barris que permeti crear línies d’ajuts per als barris amb dèficits, atès que subsisteixen molts nuclis urbans amb necessitats no resoltes i alguns municipis no disposen de prou mitjans per resoldre-les.

Aplicar les bonificacions permeses referents als objectius ambientals d’eficiència energètica (sempre que els sistemes estiguin homologats per l’administració competent), d’accessibilitat, i d’habitatge protegit.

Bonificacions: La Llei d’Hisendes locals permet aplicar bonificacions a construccions declarades d’interès especial o d’utilitat municipal (bonificació de fins al 95%), d’instal·lacions per a l’estalvi energètic tèrmic o solar (bonificació de fins al 95%), construccions que afavoreixin l’accessibilitat (bonificació de fins al 90%), plans de foment d’inversions privades en infraestructures (bonificació de fins al 50%), construcció d’habitatges de protecció oficial (bonificació de fins al 50%), i altres establertes per llei.protecció oficial (bonificació de fins al 50%), i altres establertes per llei

La Llei catalana del Dret a l’Habitatge22 (LDH)
estableix un seguit de mesures per vetllar
l’accés a l’habitatge. Per tal de reduir el parc
de pisos buits, la LDH preveu un conjunt de
mesures, incloses algunes de caire fiscal, a
través de multes (art. 42, 118, 123, i 131). Les
principals mesures fiscals proposades són:

Ús o transmissió d’habitatges que constitueixen una infracció molt greu: Casos com el manteniment d’habitatges quan afecti la seva seguretat, la venda d’habitatges que no
acompleixin les condicions d’habitabilitat, o
l’explotació de pisos sobreocupats (“pisos
pastera”), l’assetjament immobiliari, o el frau
greu en pisos de protecció oficial, entre altres
també són considerades infraccions molt greus
subjectes de multa (art. 123).

En cas d’habitatges desocupats i dels altres casos esmentats d’ús o transmissió d’habitatges que suposen una infracció molt greu, aplicar la sanció corresponent a una infracció molt greu, amb multes de 250.001 a 500.000 euros pels municipis de més de 100.000 habitants, de 25.001 a 250.000 euros pels municipis de més de 5.000 habitants, i de 3.000 a 25.000 euros pels municipis de menys de 5.000 habitants.

Infraccions greus i lleus: La Llei pel Dret a l'Habitatge també concreta
llistats d’infraccions greus (art 124) i
d’infraccions lleus (art 125) subjectes a multes
(art 118).

cada comunitat ha de decidir i adequar al seu context les mesures per impulsar una mobilitat +sostenible. Des de l’administració pública cal facilitar el diàleg i l’intercanvi d’opinions i necessitats amb els i les ciutadanes, així com amb agents rellevants del territori.

la divulgació, informació i formació a la població és clau per afavorir la seva participació en la co-construcció d’una mobilitat +sostenible.

Aprofitar la gran oportunitat que ofereixen els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus, i la Prioritat de Inversió específica per la comunitat gitana (P.I. 9.2) per invertir a través dels Programes Operatius regionals en intervencions en habitatge en contextos desfavorits (FEDER), o en programes de educació, ocupabilitat u igualtat de gènere(FSE).

Asegurar la financiación de los gobiernos locales para dar solución a las necesidades de sus habitantes

Assegurar el compliment de la reserva del 3% d’habitatge accessible marcat per normativa en les programacions anuals d’habitatge de promoció pública.
 

Assegurar la interoperativitat: utilitzar formats oberts de fitxers com a eina per garantir l’accés a la informació sense obstacles i la bona interacció amb i entre els sistemes públics. A més a més, els estàndards que s’utilitzin han de tenir implementacions obertes que es verifiqui funcionin amb una varietat de dispositius o programari, inclouent sempre una opció de programari lliure

1.1 Posar la veu de la pagesia al centre de les polítiques públiques que es desenvolupen en totes les baules de la cadena alimentària: producció, distribució, comercialització, consum, comuns agroalimentaris, etcètera.
1.2 Estudiar una proposta de renda bàsica agrària pagesa que asseguri el manteniment de la pagesia que produeix els aliments imprescindibles per a la reproducció de la vida.
1.3 Crear o recuperar mitjans de producció públics i gestionar-los de forma comunitària-cooperativa.
1.4 Mancomunar serveis de comunicació, comercialització, maquinària, etcètera, entre la pagesia.

Desenvolupar programes per assegurar l’emancipació de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la vida: formatiu, laboral, social i comunitari. Barcelona és una ciutat diversa, que té el repte i la voluntat de ser inclusiva. Això implica treballar per la igualtat efectiva d’oportunitats i de recursos per participar plenament en la vida econòmica, social i política i perquè totes les persones joves gaudeixin d’unes condicions de vida dignes. Cal habilitar mecanismes per garantir els drets de la ciutadania i la justícia social i combatre les desigualtats estructurals del sistema, entenent la interseccionalitat de les opressions i adaptant els discursos i projectes per a que siguin accessibles a tothom.

Assegurar que els infants visquin en habitatges a preus assequibles i en condicions òptimes. Ampliar les ajudes, la dotació d’habitatge públic i complir amb el ventall de mesures protectores previstes a les normes.

A més dels programes adreçats al públic general, cal impulsar programes específics  d’assessoria,  formació i acompanyament de noves iniciatives socioeconòmiques, així com la consolidació de les existents, especialment d’aquelles que generin ocupació, preservin i ampliïn els béns comuns, contribueixin  a  l’equitat  de  gènere  i  als  drets  a  les  persones  migrades.  A  més  dels  serveis  de consultoria i incubació, cal facilitar l’accés al finançament a partir del sistema de finances ètiques. Des d’una perspectiva de gènere, cal establir procediments per a la corresponsabilitat, la gestió  de  conflictes i la cura. En relació a les persones migrades, caldrà la coordinació entre ens públics com el Servei d'ocupació i altres que atenen població migrada, perquè permetin potenciar la fórmula  cooperativa com a opció viable en processos de regularització, generació d’ocupació i d'activitat econòmica per aquests col·lectius. S'ha de preveure, a més, el treball específic amb gestories locals per a  capacitar-les  i  incentivar-les  a  recomanar  el  model  cooperatiu  per  nous  projectes  col·lectius  de caràcter socioempresarial. Cal reorientar els serveis d'ocupació municipals per generar circuits d'ocupabilitat dins de l'ESS, analitzant cadenes de valor dels sectors econòmics del municipi i acompanyar-hi la creació d'empreses d'ESS, on donar sortida a les necessitats de feina de persones en situació d'atur o exclusió social que atenen des de serveis socials. Finalment, cal incentivar la convergència de les pimes i autònoms que operen amb criteris de proximitat i responsabilitat social cap als principis de l'ESS, de manera que el teixit econòmic de proximitat esdevingui subjecte de canvi i   part de la matriu local d'ESS. El Balanç Social o Pam a Pam són útils per aquesta sensibilització